El dimarts 3 de novembre del 2009 a l'Aula Cultural de la CAM - La Llotgeta (Plaça del mercat, 4 - València) tindrà lloc la conferència organitzada per l'IVDE amb el títol "El naixement en l'antic Egipte: Entre la realitat i l'imaginari" a càrrec de Jónatan Ortiz García, llicenciat en Història per la Universitat de València i membre de l'IVDE.

La conferència començarà a les 19:00 hores. Entrada lliure fins a completar aforament.

EL NAIXEMENT EN L'ANTIC EGIPTE

En l'antic Egipte, com en altres llocs i èpoques, el concepte de naixement té tres connotacions importants: una religiosa, el pas a l'altra vida després de la mort, una política, el mite del naixement diví, i una altra fisiològica, sent esta última la que ens ocuparà en esta ocasió.

El part ha sigut, és i serà un dels instants més crítics del ser humà. El que hui es consideren complicacions, llavors era sinònim de mort probable, tant per a la mare com per al xiquet. Els parts eren situacions perilloses en què la nova vida podia convertir-se en una nova mort, i les pràctiques magicoreligioses eren molt utilitzades per a mitigar el risc del moment.

La medicina egípcia era famosa per la seua eficiència. Els seus metges tractaven, amb més o menys fortuna, moltes malalties a qui podia pagar pels seus servicis. El naixement requeria també dels seus esforços, però el paper de la comare era més important, i més si és possible, en parteres, amb perfils socioeconòmics baixos. El naixement d'un rei tindria una major càrrega simbolicoreligiosa, i requeriria procediments i personal diferents de la resta. Podem establir tres nivells d'assistència en el part: el reial, l'aristocràtic i el general.

La informació arribada sobre els mitjans utilitzats, encara que fragmentària, és abundant. Els textos, en papirs, de temàtica mèdica, la documentació literària, els textos religiosos o els papirs grecoromans aporten gran llum sobre el món tangible que envolta a la generació i el part en l'Egipte antic.

A més, per a aquelles actuacions de caràcter magicoreligiós complementàries de l'actuació de metges i comares, comptem amb invocacions divines, imatges i literatura tardana. Totes estes fonts informen sobre un món molt supersticiós en el que res succeïx per atzar, i en el que un fort simbolisme envolta tots els aspectes de la vida quotidiana: un món en què la realitat i l'imaginari, el metge i el religiós, no tenen límits definits.

Realitzarem un recorregut per este atractiu univers magicoreligiós que envoltava el naixement de qualsevol egipci, enumerant i explicant els recursos utilitzats per a ajudar el xiquet a eixir a plena llum, sa i estalvi.

JÓNATAN ORTIZ GARCÍA

Nascut en Canals (València). Llicenciat en Història per la Universitat de València. Realitza estudis de Tercer Cicle.

Ha participat, amb ponències entorn del naixement en l'antic Egipte i al culte d'Isis post-faraònic, dins de diversos cicles del Seminari sobre la Dona en l'Antiguitat (SEMA) organitzats per la Universitat de València.

Arqueòleg, amb excavacions en la Mola d´Agres (Alacant), necròpolis del Puig dónes Molins (Eivissa), poblat celtibèric de Sageda (Saragossa), del Tos Pelat de Moncada (València), prospeccions de les costes d'Eivissa i Formentera, associades a la producció de púrpura en època romana (Univ. València)... Ha realitzat treballs d'inventari i catalogació.

Actualment els seus treballs se centren en aspectes de la vestimenta i la religió en l'Egipte hel·lenístic, en materials egipcis localitzats en àmbits púnics espanyols i en la ceràmica romana de segles III a.C.

Col·laborador assidu de La Porta de Maat. Membre de l'IVDE.