El dijous 29 de gener del 2009 a les 19:00 hores tindrà lloc en la Casa de Cultura de Burjassot (carrer Mariana de Pineda, 95 - Burjassot) la conferència amb el títol "Hatshepsut. El faraó dona, filla carnal del déu Ammó" a càrrec d'Alberto Gil, llicenciat en Geografia i Història per la Complutense de Madrid i membre de l'IVDE.

La conferència ha sigut organitzada per l'Institut Valencià d'Egiptologia en col·laboració amb l'Ajuntament de Burjassot.

Entrada lliure fins a completar aforament.

HATSHEPSUT. EL FARAÓ DONA, FILLA CARNAL DEL DÉU AMMÓ

L'apassionant vida d'esta dona que va ser rei, obri una porta per a conéixer l'antiga civilització egípcia en l'inici del seu més brillant període, la XVIII dinastia, dins del cosmopolita i esplèndid Imperi Nou.

La seua història ens arriba rodejada de misteri i d'escassetat de dades, ja que, després de la seua mort, va patir una persecució sistematitzada i que va continuar a finals d'esta dinastia i de la següent. És la reina-faraó més coneguda i la més atractiva des del punt de vista històric. Filla de Tutmosis I i esposa de Tutmosis II, posseïdora, segurament, d'una gran ambició i d'una innegable capacitat de governar, va desplaçar el fill de Tutmosis II i d'Isis, una concubina, el xiquet Tutmosis III, objectant la seua curta edat i el seu dubtós llinatge reial.

Hatshepsut va argumentar que ella mateixa era la triada pel déu Ammó, i del que es va declarar primogènita. El seu propi pare, Tutmosis I, es diu que va redactar un escrit, segons apareix en algunes fonts, que la dotava a ella de preferència com a successora, en detriment del seu germà.

Per les seues venes corria la legítima sang reial, la sang dels déus,  descendent directa dels faraons alliberadors dels hiksos, de la reina Ahmosis-Nefertari, una realitat de què ella va ser conscient des de molt curta edat. No és res estrany que es rodejara d'un cercle de fidels de gran influència en els amagatalls del poder religiós i civil, entre ells a Hapuseneb i a Senenmut. La gran esposa reial s'havia convertit, per a temor del visir Ineni, en un perillós oponent.

Esta increïble dona, que va regnar en els temps de la XVIII dinastia, des de 1479 a 1457 a. C,  com Maatkara-Hatshepsut, pensava crear una dinastia femenina, però les seues esperances es van fallir després de la mort de la seua filla i la desaparició de la majoria dels seus suports. Així i tot va governar un total de 22 anys fins a la seua defunció.

En el seu temps es van realitzar importants treballs com el seu meravellós temple funerari de rampes en Deir el-Bahari, les obres i els obeliscos del temple d'Ammó en Karnak, entre molts altres, i la tan coneguda expedició marítima al país de Punt a la cerca de l'encens i altres productes exòtics. El seu “polèmic” regnat va millorar substancialment la vida dels seus súbdits.

La seua successió també va ser pacífica, i Tutmosis III, a què se suposa va relegar els anys que ella va tindre el poder, va acabar per ser un dels més grans  faraons  egipcis…

L'egiptologia hi ha tractat la vida d'esta dona faraó destacant la seua tenacitat, decisió, honradesa, astúcia i fidelitat, i, dins de la nostra mentalitat actual, la “modernitat” del seu pensament i de la seua actuació.