BEGIN:VCALENDAR
VERSION:2.0
PRODID:-//Instituto Valenciano de Egiptología - ECPv5.9.0//NONSGML v1.0//EN
CALSCALE:GREGORIAN
METHOD:PUBLISH
X-WR-CALNAME:Instituto Valenciano de Egiptología
X-ORIGINAL-URL:https://ivde.org
X-WR-CALDESC:Eventos para Instituto Valenciano de Egiptología
BEGIN:VTIMEZONE
TZID:Europe/Paris
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20170326T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20171029T010000
END:STANDARD
END:VTIMEZONE
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Paris:20171115T170000
DTEND;TZID=Europe/Paris:20171115T190000
DTSTAMP:20260929T201645
CREATED:20171022T213829Z
LAST-MODIFIED:20171023T065004Z
UID:12759-1510765200-1510772400@ivde.org
SUMMARY:EL CEL SOBRE EL NIL / EL CIELO SOBRE EL NILO
DESCRIPTION:CONFERÈNCIES DEL IVDE\nCONFERENCIAS DEL IVDE\n\nEL CEL SOBRE EL NIL\nEL CIELO SOBRE EL NILO\n  \n \nConferència que impartirà la \nDRA. Dª Mª JOSÉ MARTÍNEZ USÓ\n\nFACULTAT DE GEOGRAFÍA I HISTORIA\nDE LA UNIVERSITAT DE VALENCIA\nSALÓ D’ACTES JOAN FUSTER\n15 DE NOVEMBRE DE 2017  –  17:00 H\n  \nENTRADA LLIURE / ENTRADA LIBRE\n  \n\nEl cel sobre el Nil / El cielo sobre el Nilo\nUna introducció a l’Astronomia de l’antic Egipte\nUna introducción a la Astronomía del antiguo Egipto\nDe totes les civilitzacions antigues tal vegada siga l’egípcia la que desperta una major curiositat en els nostres dies. No és res estrany\, ja que la nostra civilització prové de Grècia i Roma\, amb alguns tocs d’Orient Pròxim\, passant pels àrabs del medioevo\, per la qual cosa estes civilitzacions ens resulten més familiars. Però Egipte\, amb els seus estranys i enormes monuments\, la seua aparent obsessió pel més enllà i la seua llunyania en el temps ens pareix molt més misteriosa i desconeguda. De fet\, si ens preguntàrem si tenim alguna cosa en comú amb ells la resposta majoritària seria un no… i la resposta correcta seria sí. \nDe todas las civilizaciones antiguas tal vez sea la egipcia la que despierta una mayor curiosidad en nuestros días. No es de extrañar\, ya que nuestra civilización proviene de Grecia y Roma\, con algunos toques de Oriente Próximo\, pasando por los árabes del medioevo\, por lo que estas civilizaciones nos resultan más familiares. Pero Egipto\, con sus extraños y enormes monumentos\, su aparente obsesión por el más allá y su lejanía en el tiempo nos parece mucho más misteriosa y desconocida. De hecho\, si nos preguntásemos si tenemos alguna cosa en común con ellos la respuesta mayoritaria sería un no… y la respuesta correcta sería sí. \nTemple de Hathor en Dendera. Egipte / Templo de Hathor en Dendera. Egipto \nLa ciència egípcia és\, encara hui la gran desconeguda. Sabem que eren grans metges\, evidentment grans constructors\, per a la qual cosa els suposem capacitats matemàtiques que no han sigut corroborades per l’arqueologia. Però i l’Astronomia? El cel està ací\, sobre els nostres caps. Tal vegada els habitants de les ciutats podem ignorar-ho però\, en l’antiguitat\, sense llums artificials que oculten la visió dels fenòmens celests\, açò era una realitat inevitable. Se’ns ha ensenyat\, i és cert\, que els babilonis van ser els primers astrònoms\, d’ells hem heretat\, per exemple\, les nostres constel·lacions del zodíac i la nostra forma de dividir les hores en 60 minuts. Els grecs van ser els primers científics\, en el sentit en què van abstraure i van crear ciència. Les seues teories Astronòmiques\, amb algunes variants\, van ser acceptades sense apenes discussió fins al segle XVI. On queden els egipcis?. \nLa ciencia egipcia es\, todavía hoy la gran desconocida. Sabemos que eran grandes médicos\, evidentemente grandes constructores\, para lo cual les suponemos capacidades matemáticas que no han sido corroboradas por la arqueología. Pero ¿y la Astronomía? El cielo está ahí\, sobre nuestras cabezas. Tal vez los habitantes de las ciudades podamos ignorarlo pero\, en la antigüedad\, sin luces artificiales que ocultaran la visión de los fenómenos celestes\, esto era una realidad inevitable. Se nos ha enseñado\, y es cierto\, que los babilonios fueron los primeros astrónomos\, de ellos hemos heredado\, por ejemplo\, nuestras constelaciones del zodíaco y nuestra forma de dividir las horas en 60 minutos. Los griegos fueron los primeros científicos\, en el sentido en que abstrajeron y crearon ciencia. Sus teorías Astronómicas\, con algunas variantes\, fueron aceptadas sin apenas discusión hasta el siglo XVI. ¿Dónde quedan los egipcios? \nTemple de Hathor en Dendera. Egipte /Templo de Hathor en Dendera. Egipto \nTenim una aparent contradicció: sabem que els estudiosos del món antic acudien a Alexandria buscant no sols les fonts bibliogràfiques de la seua biblioteca\, sinó també atrets per un saber antic que\, aparentment i segons ens explica l’arqueologia\, no es correspon exactament amb la realitat. L’astronomia egípcia està poblada de constel·lacions estranyes\, llegendes en què el sol pot ser\, al mateix temps\, l’ull dret d’Horus i una bola arrossegada per un escarabat. No ens ha arribat ni un sol llibre sapiencial relacionat amb el tema… però\, per sort\, el buit no és complet. Se vos ha ocorregut pensar alguna vegada perquè nostres dies tenen 24 hores? Per què el nostre calendari està establit en 365 dies? És cert que les piràmides i altres monuments presenten alineacions astronòmiques molt precises? Usaven els egipcis el cel per a predir esdeveniments? Estes\, entre altres\, són les preguntes a què vos propose que intentem donar resposta durant la nostra xarrada. \nTenemos una aparente contradicción: sabemos que los estudiosos del mundo antiguo acudían a Alejandría buscando no sólo las fuentes bibliográficas de su biblioteca\, sino también atraídos por un saber antiguo que\, aparentemente y según nos cuenta la arqueología\, no se corresponde exactamente con la realidad. La astronomía egipcia está poblada de constelaciones extrañas\, leyendas en las que el sol puede ser\, a la vez\, el ojo derecho de Horus y una bola arrastrada por un escarabajo. No nos ha llegado ni un solo libro sapiencial relacionado con el tema… pero\, por suerte\, el vacío no es completo. ¿Se os ha ocurrido pensar alguna vez porqué nuestros días tienen 24 horas? ¿Por qué nuestro calendario está establecido en 365 días? ¿Es cierto que las pirámides y otros monumentos presentan alineaciones astronómicas muy precisas? ¿Usaban los egipcios el cielo para predecir acontecimientos? Estas\, entre otras\, son las preguntas a las que os propongo que intentemos dar respuesta durante nuestra charla. \n\nPODEU DESCARREGAR-VOS EL TRÍPTIC I ELS CARTELLS DE LA CONFERÈNCIA EN ELS SEGÜENTS ENLLAÇOS: \nPODEIS DESCARGAROS EL TRÍPTICO Y LOS CARTELES DE LA CONFERENCIA EN LOS SIGUIENTES ENLACES: \nCartel conferencia Mtnez Usó 1 Valencià \nCartel conferencia Mtnez Usó 2 en Valencia \nTRIPTICO CONFERENCIA M J Martínez Usó nov17 \n\n  \nCURRICULUM VITAE DE LA DRA. Dª Mª JOSÉ MARTÍNEZ USÓ \n«Llicenciada en Ciències Matemàtiques per la Universitat de València. Doctora en Ciències Matemàtiques per la U. Jaume I de Castelló. Professora de Matemàtica pura i Aplicada en la U.P.V. Astrònoma. Llicenciada en Història Antiga per la Universitat de Valencia.  \nCol·laboradora habitual de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València. \nLlibres i publicacions: \n\nMecánica orbital: Moviments de satélits (U. Politècnica de València).\nProblemes de mètodes matemàtics per a ingeniers (U. Politècnica de València).\nAnálisis d’errors en sistemes de referències estelars.\n\nProjectes d’investigació: \n\nEstudis de sistemes dinàmics i la seua aplicació en mecànica celeste i relativitat general (F.Caixa Castelló).\nCorrecció dinàmica d’estructures de referències estelars (F. Caixa Castelló).\nMètodes Dinàmics per a l’Anàlisi de senyals induïdes en Estructures de Referència (Generalitat Valenciana).\n\nCom a astrònoma i matemàtica ha participat en nombroses publicacions\, nacionals i estrangeres\, així com de ponent en diversos congressos sobre aquestes matèries. \n\nLicenciada en Ciencias Matemáticas por la Universidad de Valencia. Doctora en Ciencias Matemáticas por la U. Jaime I de Castellón. Profesora de Matemática pura y Aplicada en la U.P.V. Astrónoma. Colaboradora habitual del Observatorio Astronómico de la Universidad de Valencia. Licenciada en Historia Antigua por la Universitat de València. \nLibros y publicaciones: \n– “Mecánica orbital: Movimientos de satélites”. (U. Politécnica de Valencia). \n– “Problemas de métodos matemáticos para ingenieros”. (U. Politécnica de Valencia) \n– “Análisis de errores en sistemas de referencias estelares”. \nProyectos de investigación: \n– “Estudios de sistemas dinámicos y su aplicación en mecánica celeste y relatividad general.” (F.Caixa Castelló). \n– “Corrección dinámica de estructuras de referencias estelares” (F. Caixa Castelló). \n– “Métodos Dinámicos para el Análisis de señales inducidas en Estructuras de Referencia”. (Generalitat Valenciana). \nComo astrónoma y matemática ha participado en numerosas publicaciones\, nacionales y extranjeras\, así como de ponente en diversos congresos sobre dichas materias.
URL:https://ivde.org/event/el-cel-sobre-el-nil-el-cielo-sobre-el-nilo/
LOCATION:Facultat de Geografía i Història. Universitat de València\, Av. de Blasco Ibáñez\, 28\, Valencia\, Valencia\, 46010\, España
CATEGORIES:Conferencias
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://ivde.org/wp-content/uploads/2017/10/Foto-evento-conferencia-Mtnez-Usó.jpg
ORGANIZER;CN="IVDE":MAILTO:secretaria@ivde.org
END:VEVENT
END:VCALENDAR